El saló sol ser un dels espais que condicionen més la percepció d’un habitatge. És on convivim, descansem, rebem convidats i, a moltes cases, on també s’hi integra el menjador. Per això, plantejar correctament l’interiorisme d’un saló molt més enllà d’escollir un sofà, una taula o una combinació de colors.
Un bon projecte parteix de l’arquitectura existent, de la llum, de les circulacions i, sobretot, de la manera com es viurà l’espai.
L´interiorisme d´un saló ha de trobar un equilibri entre distribució, proporció, il·luminació, materials i mobiliari. Quan tots aquests elements es dissenyen conjuntament, l’espai funciona millor i transmet una sensació de coherència que difícilment s’aconsegueix prenent decisions aïlladament.
Què ha de resoldre l?interiorisme d?un saló?
Abans de pensar en estils o acabats, cal plantejar-se una qüestió més important: què ha de passar en aquest espai.
No hi ha dos salons iguals perquè tampoc no hi ha dues formes idèntiques d’habitar un habitatge.
En una casa, el saló pot estar pensat principalment per a reunions familiars. En una altra, es pot convertir en un espai per rebre convidats. Podeu incorporar televisió, llar de foc, biblioteca, obres d’art, vistes al jardí o una connexió directa amb la cuina i el menjador.
Per això, el projecte hauria de definir primer:
- Com s’utilitza lespai en el dia a dia.
- Quantes persones ho faran servir habitualment.
- Quina relació hi ha d’haver amb el menjador i la cuina.
- Quines vistes interessa potenciar.
- Quines són les circulacions principals.
- Quines necessitats hi ha d’emmagatzematge?
- Quins elements s’han de convertir en protagonistes.
- Quines instal·lacions han de quedar integrades.
Resoldre aquestes qüestions abans de triar el mobiliari permet construir lespai des duna visió global.
La distribució és el punt de partida
Una de les decisions més importants a l’interiorisme de salons és la distribució.
Un saló ampli no necessàriament funciona millor que un de dimensions més contingudes. El que realment determina la comoditat és la relació entre els diferents elements i l’espai lliure que queda entre ells.
El mobiliari hauria d’ajudar a organitzar l’estada, no simplement ocupar-la.
Crear diferents zones dins del saló
En habitatges de certa dimensió, és habitual que el saló tingui més d’una funció.
Pot existir, per exemple:
- Una zona principal de sofàs.
- Un racó de lectura.
- Una zona al costat de la xemeneia.
- Un espai més informal.
- Una connexió amb el menjador.
- Una àrea orientada cap al jardí o les vistes.
Aquestes zones no cal separar-se mitjançant parets.
La posició dels sofàs, una catifa, una lluminària, una peça de mobiliari o fins i tot un canvi subtil de material poden delimitar cada ambient mantenint una percepció oberta del conjunt.
Interiorisme de saló menjador: com unir els dos ambients
L‘interiorisme d’un saló menjador presenta un repte especialment interessant: aconseguir que les dues zones formin part d’un mateix projecte sense perdre’n la identitat.
La solució no consisteix necessàriament a utilitzar exactament els mateixos mobles, colors o materials als dos espais.
El que és important és establir un llenguatge comú.
Es pot aconseguir mitjançant la continuïtat del paviment, determinades fustes, una gamma cromàtica compartida, peces d’il·luminació relacionades o elements arquitectònics que connectin visualment tots dos ambients.
En un saló menjador ben dissenyat, saló i menjador s’han de percebre com a parts d’una mateixa composició, encara que cada zona mantingui una funció i una escala pròpies.
També és important estudiar el recorregut entre cuina, menjador i saló. Quan aquestes tres àrees estan connectades, una distribució aparentment petita pot condicionar molt la comoditat quotidiana.
L’arquitectura ha de formar part de l’interiorisme
Un dels errors més habituals és entendre l’interiorisme com a fase posterior a l’arquitectura.
De fet, especialment quan parlem d’un habitatge d’alt nivell, moltes de les decisions que defineixen el saló s’haurien de plantejar molt abans de col·locar el mobiliari.
La ubicació d’una xemeneia, la posició de les finestres, les alçades, les portes, les instal·lacions, els mecanismes elèctrics o la il·luminació tècnica poden condicionar completament el resultat.
A The Black House, arquitectura i interiorisme es plantegen de manera coordinada precisament per evitar que aquestes decisions entrin en conflicte més endavant.
Per exemple, saber des de les primeres fases on estarà una peça determinada de mobiliari permet preveure correctament punts elèctrics, il·luminació, climatització o elements fets a mida.
El resultat no és simplement més ordenat visualment. També redueix modificacions posteriors i permet que arquitectura, instal·lacions i mobiliari responguin a una mateixa idea.
La importància de les proporcions
En interiorisme, les dimensions del mobiliari importen tant com el disseny.
Un sofà massa petit dins d´un saló de grans dimensions pot fer que l´estada sembli desestructurada. Una peça excessivament gran pot generar exactament lefecte contrari.
Caldria estudiar l’escala tenint en compte el volum complet de l’espai.
Això inclou:
- Alçada de sostres.
- Mides de les parets.
- Grandària de portes i finestres.
- Distàncies entre mobles.
- Volum de sofàs i butaques.
- Grandària de taules auxiliars.
- Dimensions de catifes.
- Escala de lluminàries.
- Presència d obres d art o elements decoratius.
En espais amplis, a més, no sempre cal acostar tot el mobiliari cap a les parets. Crear composicions més centrals pot ajudar a construir ambients més acollidors.
Materials que aporten profunditat i calidesa
Un saló elegant no ha de dependre de gran quantitat de materials.
De fet, sol passar el contrari.
Treballar amb una selecció controlada d’acabats i repetir-los de manera coherent permet crear espais més serens.
Fustes naturals, pedra, teixits, peces lacades, metall o revestiments minerals es poden combinar per generar profunditat sense sobrecarregar l’ambient.
La clau és treballar no només el color, sinó també la textura.
Dos espais completament neutres poden transmetre sensacions radicalment diferents depenent de com es combinin superfícies llises, teixits, fustes, pedres o elements artesanals.
En un habitatge, a més, els materials s’haurien d’escollir pensant tant en la seva aparença inicial com com evolucionaran amb l’ús.
El color no hauria de decidir-se de manera aïllada
L’elecció del color depèn directament de l’arquitectura.
L’orientació de l’habitatge, la quantitat de llum natural, les vistes exteriors, el paviment o fins i tot el tipus d’il·luminació artificial modifiquen la nostra percepció d’un mateix to.
Per això, definir una paleta només a partir d’una mostra pot resultar enganyós.
En projectes residencials d’alt standing solem cercar una base prou serena per permetre que l’arquitectura, els materials, les peces especials i les obres d’art adquireixin protagonisme.
Això no implica necessàriament utilitzar únicament blancs o tons beix.
Els colors més intensos es poden utilitzar estratègicament per introduir profunditat, destacar un element arquitectònic o crear ambients més íntims.
La il·luminació transforma completament un saló
La il·luminació és una altra de les decisions que haurien de formar part del projecte des del principi.
Un únic punt de llum central difícilment pot respondre totes les situacions que es produeixen dins d’un saló.
La il·luminació s’hauria de plantejar per capes.
Il·luminació general
Permet obtenir una il·luminació homogènia quan cal i facilita l’ús quotidià de l’espai.
Il·luminació ambiental
Làmpades de peu, llums de sobretaula o lluminàries indirectes permeten aconseguir una atmosfera molt més càlida durant la nit.
Il·luminació puntual
Es pot fer servir per destacar una obra d’art, una textura, una peça de mobiliari o determinats elements arquitectònics.
Il·luminació funcional
És especialment important en zones destinades a lectura, treball ocasional o activitats concretes.
La combinació d‟aquests nivells permet modificar la percepció del saló segons el moment del dia.
Mobiliari: menys peces, però millor escollides
Un dels objectius d‟un projecte d‟interiorisme hauria de ser evitar que l‟espai es converteixi simplement en una acumulació d‟objectes.
Cada peça ha de justificar-ne la presència.
En salons de grans dimensions és especialment interessant combinar mobiliari dissenyat específicament per al projecte amb peces independents.
Un moble a mida pot resoldre simultàniament emmagatzematge, integració dinstal·lacions i composició arquitectònica. Al seu voltant es poden incorporar peces amb més caràcter: una butaca, una taula, una lluminària o una obra d’art.
Aquesta combinació permet aconseguir espais personals sense perdre ordre visual.
Integrar televisió, climatització i instal·lacions
Hi ha elements imprescindibles dins d’un habitatge que poques vegades són els protagonistes que volem destacar.
Televisors, altaveus, mecanismes elèctrics, reixetes de climatització, domòtica o cablejat necessiten estudiar-se amb cura.
Quan l’interiorisme comença un cop finalitzada l’arquitectura, integrar aquests elements pot ser molt més complex.
Quan les dues disciplines es treballen conjuntament, és possible preveure solucions com:
- Televisors integrats dins del mobiliari.
- Cablejat completament ocult.
- Sistemes de climatització discrets.
- Il·luminació integrada.
- Altaveus encastats.
- Mecanismes elèctrics correctament posicionats.
- Fusteries dissenyades per amagar equipament.
Són detalls que poden semblar secundaris durant les primeres fases, però que tenen un impacte considerable a la percepció final de l’espai.
Un saló també s’ha de relacionar amb l’exterior
En habitatges unifamiliars, el saló poques vegades s’hauria de dissenyar com un element completament independent.
La seva relació amb terrasses, jardins, patis o paisatge es pot convertir en una de les decisions més importants del projecte.
La posició del mobiliari pot ajudar a dirigir la mirada cap a determinades vistes.
Els materials interiors poden mantenir una relació amb els que s’utilitzen a l’exterior.
I quan l’arquitectura i el paisatgisme ho permeten, la continuïtat entre els dos espais pot fer que els límits de l’habitatge siguin molt menys evidents.
L’exterior deixa llavors de ser simplement allò que observem mitjançant una finestra per convertir-se en part de l’experiència del saló.
Errors freqüents en dissenyar un saló
Tot i que cada projecte és diferent, hi ha algunes decisions que solen generar problemes:
Trieu el mobiliari abans d’estudiar la distribució.
Pot provocar problemes d’escala o de circulacions poc còmodes.
Pensar només en l’estètica.
Un saló pot ser visualment atractiu i ser poc pràctic en l’ús quotidià.
No preveure les instal·lacions.
Endolls, il·luminació, climatització o audiovisuals acaben condicionant posteriorment la decoració.
Introduir massa materials.
Una gran varietat dacabats pot eliminar la sensació de continuïtat.
No tingueu en compte l’arquitectura.
Interiorisme i arquitectura s’haurien de reforçar mútuament.
Tractar saló i menjador com a dos projectes independents.
Quan comparteixen espai, és important establir una relació visual entre tots dos.
Quan l´interiorisme forma part d´una reforma integral
En un habitatge existent, transformar el saló pot implicar decisions que van molt més enllà del mobiliari.
Modificar obertures, redistribuir espais, millorar la relació amb l’exterior, canviar instal·lacions o connectar cuina, menjador i saló poden alterar profundament la manera de viure la casa.
En aquests casos, és especialment important abordar el projecte des d’una visió conjunta d’arquitectura, rehabilitació i interiorisme.
No es tracta d’adaptar l’interior posteriorment a una distribució existent, sinó de qüestionar primer si aquesta distribució és realment la més adequada per a les necessitats actuals de la família.
És precisament en aquesta fase on un projecte integral ofereix més possibilitats.
Un bon saló és el resultat de moltes decisions coordinades
El resultat final d’un saló sol ser percebut de manera molt senzilla: un espai agradable, proporcionat i aparentment natural.
Tot i això, darrere d’aquesta simplicitat hi ha una gran quantitat de decisions.
Arquitectura, distribució, il·luminació, materials, instal·lacions, mobiliari i estilisme han de parlar el mateix llenguatge.
A The Black House entenem l’interiorisme com a part d’un projecte global. Dissenyem els espais pensant no únicament en com s’han de veure, sinó en com es viuran, coordinant arquitectura i interiorisme des de les primeres fases fins als darrers detalls.
Perquè un habitatge no s’hauria de limitar a ser bonic.
S’ha de sentir pròpia.